La comunitat de Canaleta-la Rajoleria, a Banyoles, ha fet un pas significatiu en la recuperació de la seva memòria col·lectiva amb la creació d’un mural de gran valor simbòlic i històric. La iniciativa, impulsada per l’Institut Brugulat i amb la col·laboració activa de la comunitat de propietaris, posa en relleu la importància del passat veïnal com a eina per entendre el present i projectar un futur més cohesionat.

En un context on els administradors de comunitat de propietaris gestionen sovint aspectes tècnics i econòmics del dia a dia, aquesta acció evidencia també el paper social que poden tenir les comunitats: no només com a espais de convivència, sinó com a agents actius en la construcció d’identitat i memòria urbana.

Un mural amb arrels en la lluita veïnal

El mural s’ha ubicat en una paret comunitària del local social de Mas Usall, cedida per la pròpia comunitat de propietaris. Aquest gest, aparentment senzill, és en realitat una mostra de compromís col·lectiu amb la història del barri i amb la voluntat de preservar-la.

La imatge central de l’obra té el seu origen en un cartell de protesta de l’any 1974. En aquell moment, Canaleta era un barri recentment construït que patia un aïllament considerable respecte de la resta de la ciutat. L’únic accés era una pista de terra estreta, sense il·luminació, que dificultava enormement el trànsit, especialment en condicions adverses com la pluja o la foscor nocturna.

Aquell cartell no només denunciava una manca d’infraestructures. Reclamava, en essència, el dret a una vida digna. Demanava poder entrar i sortir del barri amb normalitat, però també simbolitzava una aspiració més profunda: formar part de la ciutat en igualtat de condicions. Era una reivindicació de pertinença, de dignitat i de reconeixement.

De la protesta a l’art contemporani

L’encarregat de transformar aquest episodi històric en una obra artística ha estat Roc Blackbloc, artista barceloní reconegut per la seva tasca en la recuperació de memòria col·lectiva a través de l’art urbà. El mural s’inscriu dins del projecte “Murs de Bitàcola”, una iniciativa que busca reinterpretar episodis històrics locals i convertir-los en relats visuals accessibles per a tota la ciutadania.

L’obra no es limita a reproduir la imatge original del 1974. La reinterpreta amb un llenguatge contemporani que connecta amb les noves generacions, mantenint viu el missatge original però adaptant-lo als codis visuals actuals. El resultat és una peça que dialoga entre passat i present, entre memòria i actualitat.

Aquest tipus d’intervencions artístiques tenen un valor que va més enllà de l’estètica. Converteixen l’espai públic en un lloc de reflexió i record, i contribueixen a reforçar el sentiment de comunitat.

Un projecte amb dimensió educativa

Un dels aspectes més destacables d’aquesta iniciativa és la seva dimensió pedagògica. El projecte s’ha treballat a l’aula de Geografia de l’Institut Brugulat, on l’alumnat ha pogut aprofundir en el context històric del barri a partir de fotografies, documents i testimonis orals.

Aquest enfocament ha permès als estudiants comprendre que els barris no són només conjunts d’edificis, sinó realitats socials complexes, construïdes a través de processos històrics sovint marcats per desigualtats i reivindicacions. També han pogut veure com l’acció col·lectiva dels veïns ha estat clau per transformar aquestes realitats.

La participació educativa dota el mural d’una capa addicional de significat. No és només una obra sobre el passat, sinó també una eina d’aprenentatge per al present i el futur.

Col·laboració institucional i comunitària

El projecte ha estat possible gràcies a una xarxa de col·laboracions que exemplifica com diferents actors poden treballar conjuntament per aconseguir un objectiu comú. Hi han participat institucions com la Universitat de Girona, a través de la seva Càtedra de Renovació Pedagògica, així com l’Observatori de Memòria Europea EUROM i l’Ajuntament de Banyoles.

Però més enllà de les institucions, el paper de la comunitat de propietaris ha estat fonamental. La cessió de l’espai i la implicació en el projecte reflecteixen una actitud activa i compromesa que va més enllà de la gestió ordinària de la comunitat.

En aquest sentit, el cas de Canaleta-la Rajoleria pot servir d’exemple per a molts administradors de finques, que sovint es troben amb el repte de dinamitzar espais comuns i fomentar la convivència. Accions com aquesta demostren que les comunitats poden ser també espais de cultura, memòria i participació.

El paper dels administradors en la dinamització comunitària

Tradicionalment, els administradors de comunitats de propietaris han estat associats a funcions com la gestió econòmica, el manteniment d’edificis o el compliment normatiu. No obstant això, iniciatives com la del mural de Canaleta posen de manifest una evolució en aquest rol.

Cada vegada més, els administradors poden actuar com a facilitadors de projectes comunitaris, ajudant a canalitzar iniciatives veïnals i a gestionar els aspectes legals i organitzatius que aquestes impliquen. En contextos com el de Banyoles, on la identitat local té un pes important, aquesta funció pot ser especialment rellevant.

A més, la participació en projectes de memòria històrica pot contribuir a millorar la cohesió social dins de les comunitats, reduint conflictes i reforçant el sentiment de pertinença.

Un missatge per al present i el futur

El mural de Canaleta-la Rajoleria no és només una mirada al passat. És també una invitació a reflexionar sobre el present. Recorda que molts dels drets que avui es donen per garantits són fruit de lluites col·lectives, i que la implicació ciutadana continua sent essencial per afrontar els reptes actuals.

En un moment en què les ciutats afronten transformacions constants, des de la pressió urbanística fins als canvis socials, recuperar la memòria dels barris pot ser una eina poderosa per orientar aquestes transformacions de manera més justa i inclusiva.

El mural també posa en valor la importància dels espais comuns com a llocs de trobada i expressió. En una societat cada cop més individualitzada, aquests espais poden esdevenir punts clau per reforçar el teixit social.

Construir ciutat, una tasca col·lectiva

El resultat final és una obra que transcendeix la seva dimensió artística. És un testimoni viu de la història del barri, una eina educativa i un símbol de la força de la comunitat.

La iniciativa de Canaleta-la Rajoleria demostra que construir ciutat no és només una qüestió d’urbanisme o infraestructura. És, sobretot, un procés col·lectiu, en què la memòria, la participació i la col·laboració juguen un paper fonamental.

Per als professionals del sector, com els administradors de finques, aquest cas ofereix una perspectiva inspiradora sobre el potencial transformador de les comunitats. Més enllà de la gestió, hi ha una oportunitat per contribuir activament a la construcció de barris més vius, més justos i més connectats amb la seva història.

En definitiva, el mural de Canaleta-la Rajoleria no només recupera un episodi del passat. El converteix en una eina per entendre el present i per imaginar un futur en què la ciutat sigui, realment, un espai compartit per a tothom.